miércoles, 23 de julio de 2008

Una història fàcil

Avui parlava amb una amiga de la facilitat que tenim les dones per enamorar-nos. Es cert, amb molt poquet ens enganxem i ells tenen la sensació de que han de donar molt. Sería fantástic portar un paquetet de post-it d' aquells de color groc i poder escriure: Vols una cervesa en un lloc on no ens coneguin i no cal que parlem? Vols que mirem una peli i després marxes sense fer soroll? et quedes a sopar i cuines tú? Sería fantàstic i ens estalviariem una de temps...perque es clar ja ningú pensaría: Oh ! potser amb la cervesa vol dir-me que m' estima i jo que faig, o si m'ha convidat a sopar serà per alguna cosa o mira quedem per veure una peli i després què...Jo per reis em demano un desig i el penso escriure.
Una historia fàcil.Fet

2 comentarios:

sarona dijo...

moni, no hi ha històries fàcils... les provoquem fàcils o les fem difícils... jo vull una història fàcil per a tu, però deixa't anar! no miris els contres abans d'obrir-la.
petons

Moni dijo...

Ets un solete...quina sort que tinc!!!!!!